Respiració hipopressiva
Existeixen diferents tipus de respiració, que mouen i beneficien diferents parts del nostre cos: pulmons, abdomen i regió lumbar. Aquestes diferents formes de respiració les podem dividir en dos grups: relaxants i energètiques, que beneficien els nostres òrgans interns i motiven la nostra musculatura, i les apliquem segons l’activitat que estiguem fent. Aquests tipus de respiració es practiquen tant en el ioga com el tai txí i en les seves variants (txí ioga, tècniques de relaxació, meditació,…).
Actualment s’està aplicant un nou tipus de respiració, anomenada respiració hipopressiva, que es va començar a practicar per a la recuperació del sòl pelvià, en les dones que acabaven de parir, pel Dr. Marcel Caufriez.
És una tècnica que implica un treball muscular i neurològic. Utilitza la tracció i la tensió on després d’una espiració, sense agafar aire, provoquem una apnea respiratòria, és a dir, estar sense aire alguns segons. Es produeix una obertura de les costelles que arrosseguen el diafragma, tot provocant-ne l’estirament, tant del diafragma com del sòl pelvià, amb la conseqüent tonificació de tota la faixa abdominal, que activa totes les seves fibres, absorbeix cap amunt els òrgans que conté, enforteix la faixa abdominal i projecta la panxa cap endins (en contra del que fan els abdominals tradicionals).
Els exercicis es poden fer en tres posicions bàsiques entre d’altres: drets, estirats panxa amunt (decúbit supí), o bé recolzats sobre els genolls i les mans (“de quatre potes”).
La respiració hipopressiva, millora la incontinència d’orina, el to de la faixa abdominal i el sòl pelvià; ajuda en problemes de cames pesades, inflor, problemes de varius, dolors a la part lumbar, els prolapses (despreniment de bufeta i úter), hèrnies inguinals, problemes de pròstata,…
